Consulta de Psicologia

  La relaxació progressiva de Jacobson és una tècnica d’autocontrol emocional altament eficaç per alleujar diversos símptomes psicològics i psicosomàtics que poden generar un gran malestar. Està especialment indicada per a: ansietat situacional (exàmens, entrevistes, proves) ansietat en relacions interpersonals ansietat generalitzada fòbies i pors tensió muscular hipertensió mals de cap, coll i esquena problemes digestius (com colon irritable o úlceres) espasmes, tics, tremolors o tartamudesa insomni i altres trastorns del son () La seva eficàcia es basa en una idea molt simple però poderosa: No poden coexistir la relaxació corporal i l’estrès mental. Quan relaxem els músculs de manera progressiva, es redueix l’activació fisiològica: baixa la freqüència cardíaca, la pressió arterial i la respiració, afavorint un estat de calma similar al que poden produir alguns fàrmacs, però sense efectes secundaris (). Origen de la tècnica Aquesta tècnica va ser desenvolupada pel m...

  Què és l’ansietat des d’una perspectiva clínica Diferència entre ansietat adaptativa i patològica Classificació dels trastorns d’ansietat Components psicofisiològics de l’ansietat Criteris generals de diagnòstic Aproximacions al tractament Introducció Tots hem sentit ansietat alguna vegada. Abans d’un examen, en una entrevista o davant d’una situació incerta. Però el que en la vida quotidiana anomenem “estar nerviós” té, des d’una perspectiva clínica, una definició molt més precisa i complexa. En psicopatologia, l’ansietat es defineix com una resposta emocional que combina activació fisiològica, anticipació cognitiva d’amenaça i tendències conductuals d’evitació. És a dir, no és només una emoció: és un sistema complet de resposta del nostre organisme. Segons el DSM-5 , els trastorns d’ansietat es caracteritzen per la presència de por i ansietat excessives, així com per alteracions conductuals associades . En aquest marc, es diferencia entre: Por , resposta immediata davant ...

  Els trastorns de la personalitat Theodore Millon ( Trastornos de la personalidad , 1998) explica que la paraula personalitat deriva del terme grec persona , que originalment representava la màscara utilitzada pels actors de teatre. Com a tal màscara, suggeria una pretensió d’aparença, és a dir, la possessió d’uns altres trets a més dels que caracteritzaven normalment l’individu que hi havia darrere la màscara. Amb el temps, el terme persona va perdre la connotació d’il·lusió i pretensió, i va començar a representar, no la màscara, sinó la persona real, les seves característiques aparents, explícites i manifestes. El tercer i últim significat que ha adquirit el terme personalitat va més enllà del que s’aprecia en la superfície i se centra en les característiques psicològiques més internes, ocultes i menys aparents de l’individu. Actualment, la personalitat es concep com un patró complex de característiques psicològiques profundament arrelades, que en gran part són inconscients ...

  La psicologia és la ciència que estudia el comportament humà i els processos mentals. En les darreres dècades ha experimentat un gran desenvolupament gràcies a la recerca científica en àmbits com la neurociència, la psicologia clínica, la psicologia cognitiva o la psicologia social. Aquest progrés ha permès comprendre millor com pensem, sentim i actuem, així com desenvolupar intervencions eficaces per millorar el benestar psicològic. Tanmateix, també vivim en una època en què la informació sobre psicologia és abundant però sovint poc rigorosa. A internet circulen conceptes simplificats, mites sobre la salut mental o interpretacions errònies de resultats científics. Per aquest motiu és especialment important disposar d’espais que ofereixin informació clara, actualitzada i basada en evidència. Aquest blog neix amb la voluntat de ser un espai d'ajuda i divulgació psicològica fiable , on el coneixement científic es presenti de manera accessible però sense perdre objectivitat i rigor....